DADES TÈCNIQUESAforament:
30 persones
Espai:
30 m2
Escenari:
ubicable on es desitgi
Altura:
3,10 m
So:
minicadena musical; taula de so en projecte d'adquisició
Llums:
4 focus
Les representacions a La Ruqueria acostumen a fer-se els divendres, dissabtes i diumenges.
Fragment de l'article publicat a la revista Entreacte 163, editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC):
"Quan s'acaba el carrer Montseny —on el Teatre Lliure de Gràcia reposa empolsinat—, neix el carrer de la Perla. Al núm. 11 l'antiga perruqueria de barri de l'Àngels —no la vam conèixer però per això anomenà el negoci Querubí— s'ha transformat des de fa poc en La Ruqueria, un espai de creació i de trobada artística. El nom del local juga amb la pèrdua de tres lletres primeres del terme ‘perruqueria' perquè vol esdevenir un homenatge a l'art del pallasso: “fer el ruc és l'art actoral més difícil, ens apropem a conceptes com ara la filosofia, la transparència humana i actoral, la vulnerabilitat”, sintetitza l'Andreu. El gener de 2008 el local acollí una primera representació: cal entendre que s'hi porten a terme presentacions informals, assajos oberts perquè fonamentalment el lloc és un centre (concertable) d'assaig escènic si bé estan oberts a celebrar-hi presentacions de llibres, lectures dramatitzades o de poemes, petites performances... La sala és ben petita (uns 30 m2, en total, amb un altell ben característic i un bell i vell sostre amb bigues de fusta) però cosmopolita i solidària: ja era evident al primer espectacle programat i que reposen aquest novembre, El sueño de Taniperla, de l'Ivan Fox —resident a Brussel·les—, que parla dels indígenes de Chiapas i evoca la realització però també la destrucció (1998) per part de l'exèrcit mexicà del mural Vida y Sueños de la Cañada Perla. L'actor, ballarí, coreògraf, manipulador, director i dramaturg (Turruquena, Peça per a persones, A-dicció) Andreu Carandell i Gottschewsky (Madrid, 1965) és el fundador del local."
Aquesta zona internacional i càlida ja ha acollit diversos discursos escènics: El sueño de Taniperla (d'Ivan Fox), Taure i Afinacions sense endolls (d'Arnau Vilardebò), Sólo hace falta 2 (amb Veronica Pallini i Enric Sarrate), etc.
